Sempre he pensat que conèixer la vida d'un director ajuda a entendre les seves històries. Per això aquest curtmetratge està dedicat a la Blanca de catorze anys, que competia en esquí alpí i que, a causa de l'autoexigència i d'una relació complicada amb el seu entrenador, va créixer amb una necessitat constant de demostrar que era suficient.

MIRA PAPÁ va sobre Filip Bosc, que des de ben petit el seu pare l'ha obligat a fer natació de competició. Un cop és gran i el seu pare ja no hi és, ell continua amb aquest objectiu, perquè és l'únic que li queda del seu pare. 

​

L'entrenador, fa de figura de Pare, però un cop el protagonista és gran. Apretant-lo i no deixant-li marge a l'error, fins a arribar al punt on ens endinsem dins el cap del protagonista i presenciem com sent ell la situació i als extrems on arriba.